L’estiu exerceix una força centrífuga a Vila-real, de manera que la majoria de ciutadans emigren al maset, a l’apartament o se’n van a rodar món. És per això que les Festes de la Mare de Déu de Gràcia tenen un plus de força centrípeta que torna a reconstruir el poble i a reunir tots els veïns al voltant de La Vila i la seua patrona que també retorna puntualment: roda el món i torna al born!
D’aquesta manera, el terme municipal que quasi romania desert a l’estiu torna a recuperar els seus 53.000 habitants per viure unes festes que, sempre, solen apreciar-se segons les circumstàncies personals de cadascú i no vull dir només la salut.
Pels més joves les festes sempre són espectaculars perquè solen retrobar-se quasi tots els que són i estan, però a mesura que va pujant l’edat ja no és tan fàcil retrobar-se amb tots els seus, uns perquè tenen fills menuts o nets, altres perquè no resulta fàcil la conciliació laboral, etc. de manera que s’arriba a sentenciar que com aquelles festes dels 80, després de recuperar les colles participatives i la festa popular, no en tornarem a vore mai més.
I, malgrat el gran treball de la Junta de Festes, també és veritat que ja portem massa anys de vaques flaques a l’Economia Municipal i seria d’agrair algun concert amb músics de renom, d’aquells que col·lapsen la ciutat perquè tenen fans a tot arreu, ja que els macro i micro sopars estan molt bé, però tampoc caldria que la festa es base en un 50% en menjar i la resta en beure.
No obstant, la festa és sobre tot la companyia, l’amistat, la interacció entre un veïnat que sempre ha sabut treballar com cal però també celebrar quan toca i, sobre tot, el retrobament, ara al setembre, amb amics i familiars que també han viscut la diàspora col·lectiva de l’estiu per posar-nos al dia: sobre la salut, moviments familiars i socials, canvis laborals, com veiem l’actualitat municipal, la cultura, les exposicions i mostres artístiques, les expectatives de futur i, per què no?, per comentar els darrers fixatges, el sorteig de Champions i les properes eixides per acompanyar el nostre equip per la geografia peninsular i europea.
Per tant, al setembre tornem al terme, sí, però els que no han pogut eixir encara porten la ressaca de totes les festes de carrer i de maset que no tanquen per l’estiu: Sant Joan i Sant Pere, el Carme, Sant Jaume, la Mare de Déu d’Agost, Sant Roc i el gos, etc. perquè sempre hi ha motius per celebrar en la nostra cultura nacional-catòlica, i no diguem si tenim més d’una alegria futbolística...
La Gràcia està a l’Ermita durant tot l’any, però ja ha baixat a la Vila i ara toca celebrar amb gràcia, alegria, participació i coneixement.
Revista Poble nº330, Setembre 2025.-
